Article

The role of the academic language in the United States: Insights from the case of academic Basque

---

Abstract

This paper delves into the debate surrounding the necessity of academic language (AL) by examining the cases of the United States and the Basque context. In the US, the use of AL, rooted in standard English, has sparked discussions about its promotion in classrooms. Critics argue that it perpetuates the dominance of mainstream white speakers, particularly those from the Midwest (Valdés, 2004). Conversely, I employ the Basque case to illustrate how AL has also played a crucial role in reviving a minority language. The Basque Academy established a standard Basque in 1968, initially aimed at unifying written Basque but evolved into the language of the comprehensive education system and a major spoken variation among young people (Urla et al., 2016, p. 5). Throughout the paper, I emphasize the utility of AL as a unifying tool in both contexts, highlighting its role in integrating underrepresented individuals into a speaker community and providing equal social, academic, and financial opportunities for all young people. I contend that a foundational understanding of local varieties must be included in the curriculum for AL to successfully unite diverse populations. To counter the dominance of US standard English, the paper proposes an annual course that explores language variations. In the context of Basque, I provide a brief poll in which young Basque speakers expressed a desire to speak a non-standard form of the language as well for identification reasons, leading to a recommendation for incorporating dialectology lessons to validate individuality and provide academic Basque speakers access to colloquial forms. Lastly, I stress the importance of distinguishing between appropriate language and academic/standard language, asserting that all language types are equally acceptable in terms of grammar, pronunciation, and use. Aquest article aborda la controvèrsia sobre la necessitat del llenguatge acadèmic (LA), examinant els casos dels Estats Units i el context basc. Als Estats Units, l'ús del LA, basat en l'anglès estàndard, ha generat debats per perpetuar la dominància de parlants blancs, especialment de l'Oest Mitjà (Valdés, 2004). En contrast, s'explora el cas basc, destacant el paper crucial del LA en la revitalització de l'euskera com a llengua minoritària. L'Acadèmia Basca va establir un estàndard el 1968, inicialment per unificar l'euskera escrit, que va acabar evolucionant cap a la llengua del sistema educatiu i variant parlada entre joves (Urla et al., 2016, p. 5). Al llarg del treball, s'emfatitza la utilitat del LA com a eina unificadora en tots dos contextos, facilitant la integració d'individus subrepresentats i proporcionant igualtat d'oportunitats. S'argumenta que és essencial incloure al currículum una comprensió de les varietats locals per cohesionar poblacions diverses. Per contrarestar l'hegemonia de l'anglès estàndard als Estats Units, es proposa un curs anual que explori variacions lingüístiques En el context de l'euskera, presento una breu enquesta en què joves bascoparlants expressen el desig de parlar també una forma no estàndard de la llengua per raons d'identificació, fet que porta a recomanar la incorporació de lliçons de dialectologia per validar la individualitat i proporcionar als parlants d'euskera acadèmic accés a formes col·loquials. Finalment, destaco la importància de distingir entre llenguatge apropiat i acadèmic/estàndard, argumentant que tots els tipus de llenguatge són igualment acceptables en gramàtica, pronunciació i ús.

Keywords: Academic Language, US English, Basque, education, dialectology, standardization, correctness

How to Cite:

Franco Landa, E., (2024) “The role of the academic language in the United States: Insights from the case of academic Basque”, Living Languages 3(1), 194–220. doi: https://doi.org/10.7275/livinglanguages.2006